Dissabte 6 d’abril a les 18:00h A NaturaLlibres durem a terme una tertúlia literària amb la participació de l’autora Elisabet Riera.
És hivern i una dona decideix emprendre sola un viatge a peu a través dels Pirineus. D’ella no en sabem res; tan sols que ha patit un càncer de pit i que persegueix el rastre d’una trobairitz medieval, amb les notes musicals del Winterreise de Franz Schubert al cap. Tres éssers lliures i solitaris separats per èpoques pretèrites però units per l’esperit romàntic que recorre Una vegada va ser estiu la nit sencera, la novel·la que comentarem dissabte 6 d’abril a NaturaLlibres, en un #GrupDeLecturaNL amb la participació de la seva autora, Elisabet Riera.
Finalista al Premi Òmnium 2023, Una vegada va ser estiu la nit sencera és una novel·la que busca i troba la bellesa pregona. Com feien els autors romàntics als qui Elisabet Riera ret homenatge: caminants solitaris que fugen de les convencions socials, amunt, cap a les muntanyes. Cors ferits com el del caminant de El viatge d’hivern de Schubert, basat en els versos de Wilhelm Müller. Quan el compositor austríac la va escriure, s’estava morint de sífilis, la malaltia de l’amor. Parlarem de l’amor romàntic i parlarem de l’Alba de Peralada, personatge inspirat en divuit trobairitz occitanes, les úniques que es coneixen. Dones que al segles XII i XIII componien, escrivien, cantaven i recitaven a les corts versos que parlaven de sensualitat i passions, al igual que els trobadors. Per què ells han trascendit i elles no? Preguntarem a l’Elisabet Riera sobre el procés creatiu de la novel·la i n’analitzarem l’estructura, que avança com un lied amb la cadència dels seus caminants. Però, sobretot, reivindicarem el Romanticisme com a posició vital enfront el materialisme actual; és a dir, reivindicarem el viure intensa i artísticament, assumint amb coratge el risc que la llibertat comporta. Perquè es pot viure sense pit, però no sense ànima.
Acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en Una vegada va ser estiu la nit sencera; tan sols us demanem que us cordeu bé les botes de muntanya i vingueu amb l’obra llegida (o almenys començada)!