Tertúlia literària amb l’experta en Víctor Català, Carla Riera Roca
Sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i silencioses que s’ajeien, s’aplanaven, se submergien en la quietesa ombrívola del capvespre que, com una boira negra, se les hi estenia al damunt, amortallant-les.
La Mila hi cercà en aquell desert blau la taca alegre d’una fumerola, d’una caseta, d’una figura humana… però no hi descobrí res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes.
—Quina solitud! —murmurà aterrada i sentint que el cor li devenia, d’improvís, tant o més obac que aquelles pregoneses.»
Si no heu llegit la Solitud de Víctor Català, llegiu-la per primer cop; si ja l’heu llegida, rellegiu-la amb goig, sense obligacions, per primer cop; i si ja ho heu fet, tan sols us queda vindre divendres 18 d’agost a NaturaLlibres per comentar aquesta obra mestra de la literatura catalana en un #GrupDeLecturaNL conduït per l’experta Carla Riera Roca, doctoranda de la Universitat de Girona, que està realitzant una tesi sobre el paisatge i la natura en l’obra de l’escriptora empordanesa.
«Els primers dies de maig foren una meravella; tota la muntanya, embaumada de flaires, resplendenta de clarors, plena de cantòries d’aucells, havia perdut son aspecte feréstec de mil·lenària i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dolçors de verge i totes les alegries de promesa. Cada dia, al llevar-se, la Mila hi descobria un nou embelliment no percebut el dia abans; i descobria encara més: descobria que aquells embelliments se reflexaven en ella i que ella també, al compàs de la muntanya, feia una gran trasmutació regressiva…»
Apareguda per entregues a la revista Joventut l’any 1904 i 1905, Solitud va obtenir immediatament un gran èxit entre els lectors i fou traduïda a diverses llengües. Passat més d’un segle, la novel·la manté la seva vigència plenament, amb la Mila com a protagonista: una jove de poble, innocent, deslletrada, sense família, just sortida de l’adolescència i acabada de casar, insatisfeta amb el seu matrimoni, que ha de seguir el marit per fer-se càrrec d’una ermita en una muntanya solitària i abrupta —com aquestes del Pirineu que ens envolten—. I és en aquell entorn erm i dur, en la soledat de la natura, on trobarà la força rebel per trencar amb el seu món quotidià i canviar de vida.
«La Mila s’hi trobava bé voltada d’aquell gran silenci. Coneixia que aleshores qualsevol soroll li hauria fet mal, un dolor quasi físic. I sentí grat al grill perfidiós per haver emmudit. Tal vegada ella l’hauria esclafat a l’eixir de la casa… I li vingué un pensa- ment: ¿qui sap si era pecat, matar un grill? Els grills tenen vida, i una vida, encara que sia de grill, és una vida.» “La Mila s’hi trobava bé voltada d’aquell gran silenci. Coneixia que aleshores qualsevol soroll li hauria fet mal, un dolor quasi físic. I sentí grat al grill perfidiós per haver emmudit. Tal vegada ella l’hauria esclafat a l’eixir de la casa… I li vingué un pensa- ment: ¿qui sap si era pecat, matar un grill? Els grills tenen vida, i una vida, encara que sia de grill, és una vida.»
Amb Carla Riera Roca (re)descobrirem una obra colpidora d’esperit profundament revolucionari, com la seva autora, Caterina Albert, primera dona en formar part de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona —on no van voler-la retratar, com es feia amb altres il·lustres—, que va adoptar el pseudònim de Victor Català per a poder escriure com els homes: amb llibertat.
Parlarem de l’autora, de la seva obra, les seves influències literàries i filosòfiques, la riquesa de vocabulari i el seu afany per conservar mots genuïns catalans en perill d’extinció —repareu en l’idiolecte inversemblant del pastor!—; ens endinsarem en les particularitats de Solitud i reflexionarem de forma col·lectiva sobre els temes que suscita: el dolor i la independència de trobar-se sola al món, la dualitat de la natura i de l’ésser humà, el mal, la violència atàvica cap a les dones, l’ecofeminisme, la maternitat, el desig femení… En una sessió guiada que té com a objectiu compartir un llibre, una idea, una experiència lectora i un bon berenar inspirat en la novel·la. Només us demanem que vingueu amb l’obra proposada llegida!