Dissabte 24 de febrer a les 18:00h : conferència teatralitzada i conversa i berenar filosòfica amb l’escriptora Ada Castells.
La solastàlgia és un transtorn que patim els humans, derivat del desgavell mediambiental que nosaltres mateixos hem provocat. Pot vindre desencadenat per sequeres dilatades, inundacions sobtades o hiverns com aquest sense neu a les muntanyes. El discurs apocalíptic sobre l’emergència climàtica no ajuda a sanar; ens al contrari, fa caure més en el desànim. Però… eps, que aquest desànim té cura! Dissabte 24 de febrer coneixerem el remei que hi ha trobat l’escriptora Ada Castells amb una conferència teatralitzada basada en la seva novel·la Solastàlgia, en unes #FiloTrobadesNL per a reflexionar plegats sobre la vulnerabilitat humana.
La solastàlgia és un neologisme diagnosticat pel filòsof ambiental Glenn Albrecht; designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn, i és la patologia que pateix la protagonista de l’última novel·la d’Ada Castells: una escriptora-mare-esposa-amiga obsesionada pel relat bíblic de l’Apocalipsi, que observa horroritzada com els efectes d’uns fenòmens meteorològics devastadors li donen la raó: la fi del món conegut és a prop.
Dissabte 24 de febrer veurem en directe el monòleg de l’Ada Castells —estrenat al Teatre Romea l’any passat—, per a continuació conversar plegats i portar els temes de la peça a debat: la fragilitat humana i la intolerància cada cop més gran d’una societat cada cop més longeva cap a la desgràcia, l’ecoansietat, la salut mental, l’hostilitat de la vida urbana, la necessitat d’establir noves formes de relació amb la terra i amb les persones…
Prendrem la temperatura de la nostra Environmental Distress Scale (EDS) i pensarem cures per tenir fe en el futur. Podran funcionar o no, tanmateix serà l’excusa per reunir-nos a reflexionar en unes #FiloTrobadesNL que acompanyarem d’un berenar inspirat en el concepte solastàlgia, del llatí sōlācium (consol) i del grec -algia (dolor).