L’atenció és un element central en la filosofia de Simone Weil. Atenció cap al món de fora i cap al de dins. Atenció al patiment i a la bellesa. Als altres —obrers, camperols— i als amics. Una atenció que avui dia se’ns perd i desvia entre estímuls continus, desarrelada, col·lapsada. Per això, és urgent rellegir i repensar Simone Weil, i ho farem dissabte 7 d’octubre a les #FiloTrobadesNL de NaturaLlibres amb una filòsofa que la coneix molt bé, Rosa Rius Gatell.
Amb Rosa Rius Gatell, farem un repàs a la vida de Simone Weil (1909 -1943), indisoluble del seu pensament. Una vida que va transcórrer en un dels períodes més convulsos de la història, abocat a l’odi dels totalitarismes. D’idees congruents i valentes, participà des de ben jove en la lluita sindical, visità Alemanya i Itàlia durant l’auge del feixisme, treballà en diverses fàbriques i granges per comprendre de primera mà l’opressió obrera i rural —i de pas aprofitar per ensenyar als jornalers lectures de Goethe, Plató i Homer—, s’apuntà com a voluntària a la columna Durruti durant la Guerra Civil espanyola —això sent de propensió malaltisa, amb migranyes turmentoses i extremadament miop—, a més de col·laborar amb el govern francès a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. Convençuda que «alguna cosa misteriosa en aquest univers és còmplice dels que només estimen el bé».
Sempre al costat dels més dèbils, així és com definia Weil l’amistat: un estimar algú com es voldria estimar tota la humanitat.
Reflexionarem sobre les qüestions que les idees weilianes ens suscitin i, sense voluntat d’arribar a cap entesa —«el fet de desitjar una concordança d’opinions és un atemptat contra la puresa de l’amistat i alhora contra la integritat intel·lectual»—, debatrem i compartirem un berenar casolà inspirat en la filòsofa francesa.