Xerrada amb el geògraf Antonio Jesús Gorria Ipas i l’antropòloga Dolors Comas d’Argemir.
Ja ho deia Ramon Violant i Simorra: «La serralada pirinenca constitueix la frontera gairebé perfecta entre França i Espanya…» Qui la volia traspassa, es trobava amb una barrera natural summament difícil de creuar; ans al contrari, pels seus habitants, les muntanyes servien d’enllaç entre pobles i valls de les diferents vessants. A través de ports, congostos i serres, establiren unes relacions transfrontereres molt intenses i es dotaren d’unes normes pròpies que feien del Pirineu un espai cuasi soberà, funcionant en la pràctica com un Estat singular: sense capital, ni govern, ni exèrcit, però amb una cultura que ha romàs viva fins temps recents. D’això parlarem dissabte 25 de novembre amb l’autor de Las relaciones transfronterizas en los Pirineos, Antonio Jesús Gorria Ipas, i la catedràtica d’Antropologia Social Dolors Comas d’Argemir.
Muralla eficient i obstacle molest, els Pirineus han estat històricament considerats com un espai de separació perifèric i marginal, amb el qual van xocar antics imperis com el carolingi o el musulmà. D’aquí el desconeixement que es va tindre sobre aquesta regió durant segles, omplint les muntanyes de mites, llegendes i dades inexactes —segons Estrabó, la cadena estava orientada en direcció nord-sud (!)—. I així, aïllats, els seus habitants es varen bonament organitzar, establint relacions político-comercials entre les poblacions de Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc, Andorra, Aquitaine, Midi Pyrénées i Languedoc-Rousillon, actuant com una veritable federació… fins la constitució dels Estat nació.
Dissabte 25 de novembre coneixerem com van ser aquests contactes transfronterers en el passat; pensarem si és possible tornar a una gestió del massís suprarregional, viure en un Pirineu sense fronteres estatals… i ens preguntarem si existeix una cultura pirinenca que aglutini un territori tan divers —orogràfica, lingüística i políticament—. Ens preguntarem si existeix, si ha existit o si l’estem perdent.