Exposició
Les pedres les llegim com allò que és autèntic i real. És normal que sigui així, hi eren abans que nosaltres arribéssim. Les teulades de pedra, les façanes, els carrers empedrats, les esglésies… inclús, en fer-les pols i convertir-les en ciment, mantenen la seva naturalitat.
En canvi, el plàstic… s’esmicola, es fica per tot arreu i el construïm sense parar. A partir de l’imaginari tradicional de la pedra, i la construcció del plàstic, l’exposició s’aproxima al desplegament de la tecnologia d’internet d’alta velocitat al Pirineu.
Pedra i plàstic pensa, a partir de diferents peces, un marc ampli d’aquesta tecnologia i proposa una lectura política de la situació travessada per les diferents realitats del context; on la idealització de la muntanya i la ruralitat contrasta amb el sosteniment de la vida.