Dijous 22 de juny conversarem amb la filòsofa Susana Monsó. Pensarem sobre el concepte de mort i li posarem matisos, analitzarem les actituds i reflexions que la mort i la idea de mort ha suscitat al llarg de la història i comprovarem que existeixen altres formes de comprendre-la, utilitzant com a eines la filosofia i la tanatologia comparada.
Tots sabem el que és la Mort. Potser no ens agradi parlar d’ella. Preferim ignorar-la, fugir-ne, no acceptar-la. La concebem com un esdeveniment distant, que tindrà lloc en algun moment d’un futur encara per determinar. Tractem de no pensar-hi massa, com si així evitéssim l’inevitable. Però dijous 22 de juny a NaturaLlibres reflexionarem molt sobre ella, en unes #FiloTrobadesNL amb la participació de tots vosaltres i la filòsofa de la ment Susana Monsó, autora del llibre La zarigüeya de Schrödinger. Cómo viven y entienden la muerte los animales.
La mort és omnipresent a la natura, i tots els animals són conscients d’ella. No som l’únic ésser-per-la-mort, com Heidegger creia.
«Para los animales en la naturaleza […] la muerte no es algo abstracto […] la muerte es algo muy concreto y tangible; algo que se puede oler, tocar y saborear. Los muertos no son individuos ausentes, sino esencialmente cuerpos rotos e irreparables.»
Dijous 22 de juny pensarem sobre el concepte de mort i li posarem matisos, analitzarem les actituds i reflexions que la mort i la idea de mort ha suscitat al llarg de la història i comprovarem que existeixen altres formes de comprendre-la, utilitzant com a eines la filosofia i la tanatologia comparada.
«No somos una especie aparte. Somos tan solo un animal más. Y como tal, somos cuerpos que funcionan hasta cierto punto, pero acaban por romperse irreparablemente. Quizá si logramos reconciliarnos con nuestra condición de animales podamos también reconciliarnos con nuestra propia mortalidad.»
Ens preguntarem què significa la mort per la resta d’espècies i coneixerem casos com el de la balena que va arrossegar el seu nadó mort per mig món, els elefants que depositen terra i vegetació sobre els cadàvers dels seus congèneres, els corbs que es congreguen al voltant dels seus difunts en funerals aeris, els enterraments de les formigues, el dol dels ximpanzés… o la mateixa sariga que dóna títol al llibre de Susana Monsó:
«La zarigüeya es un marsupial que, al sentirse amenazado, se transforma en una versión cadavérica de sí mismo. Se queda completamente inmóvil, sus funciones vitales se reducen al mínimo, su lengua se vuelve azul e incluso despide un líquido de olor putrefacto de sus glándulas anales. Al contrario de lo que pudiera sugerir su convincente disfraz, la zarigüeya está pendiente de su entorno, lista para volver a la acción en cuanto pase el peligro. Como el gato en la paradoja de Schrödinger, la zarigüeya está viva y muerta al mismo tiempo.»
Resulta paradoxal que l’ésser humà sigui l’animal amb una noció més complexa de la mort, però també qui porta pitjor el final del Jo. Li continuarem donant voltes amb Susana Monsó, perquè la mort és una dimensió de la vida i, per tant, reflexionar sobre la mort és reflexionar sobre la vida.
I precisament per tastar la vida, acompanyarem aquestes #FiloTrobades amb un berenar per ressuscitar, consistent en dolç casolà amb infusió, cafè o vi dolç.
«La vida és una exuberància planetària, un fenomen solar. És la transmutació astronòmicament local de l’aire, l’aigua i la llum que arriba a la terra, en cèl·lules. És una pauta intrincada de creixement i mort, acceleració i reducció, transformació i decadència. La vida és una organització única.»
MARGULIS I SAGAN
SUSANA MONSÓ és doctora en Filosofia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància i profesora ajudant doctor al Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència d’aquesta mateixa universitat. Ha estat investigadora postdoctoral a la Universitat de Graz i a l’Institut d’Investigació Messerli de Viena, on va rebre una beca Lise Meitner del Fons Àustria per a la Ciència (FWF). Ha publicat a revistes internacionals com Erkenntnis, Synthese, Mind & Language, Journal of Ethics i Philosophical Psychology, entre altres. El seu treball es centra en les habilitats sociocognitives dels animals i les seves implicacions ètiques. És autora del llibre La zarigüeya de Schrödinger, on introdueix idees que han suscitat un debat filosòfic a nivell inetrnacional, com són el “concepte mínim de mort” i la “santíssima trinitat de la mort”.