Deia Marlen Hashofer que tot el que escrivia era autobiogràfic, que tenia tants Jo com llibres. I, potser, la protagonista de La paret és la persona que li hauria agradat ser: una dona de mitjana edat aïllada a la muntanya per un mur invisible que la separa de la resta del món, on ha esdevingut un cataclisme inexplicable. A resguard d’aquest perill desconegut, ha d’aprendre a sobreviure, sense altra companyia que una vaca, una gata i un gos de caça. Una novel·la venerada a Àustria que comentarem dissabte 10 de febrer a NaturaLlibres, en un #GrupDeLecturaNL amb la participació de la seva traductora al català, Carlota Gurt.
Publicada el 1963, els primers lectors austríacs de Die Wand la van llegir com una poderosa al·legoria de la història recent europea, però avui es considera una obra pionera de l’eco-ficció i l’ecofeminisme, amb intriga psicològica i reflexions existencials d’una actualitat preocupant.
Parlarem amb Carlota Gurt sobre la seva traducció al català i debatrem pels viaranys on ens porti aquesta novel·la inquietant i radical, ambientada al cor dels Alps: la vida salvatge al marge de la societat, la catàstrofe inesperada, la supervivència física i emocional, l’escriptura com a salvació, la relació entre humans i animals, etc.
Com sempre, acompanyarem el grup de lectura amb un berenar casolà inspirat en la novel·la, per compartir impressions amb la persona que millor pot conèixer l’obra, que és la seva traductora. De vegades millor, potser inclús, que la mateixa autora. Tenint en compte, a més, que Marlen Hashofer era més aviat discreta. Tant és així que, quan l’any 1968 li van diagnosticar un càncer terminal, no ho va explicar a cap amic ni familiar. I quan va morir, els seus veïns es van sorprendre al saber que havia estat escriptora. I una escriptora de les bones.