Cada casa de pagès té una història carregada de vida i emotivitat, en alguns casos, i de dramatisme i perspectives de futur incertes i obscures, en altres —massa— casos. Bé ho sap Marta Lloret Blackburn, més coneguda com La caçadora de masies, sobrenom que dóna títol al llibre del que dissabte 26 d’agost parlarem a NaturaLlibres, en una conversa entre l’autora i el Llorenç de Casa Cerdà d’Àreu, hereu d’un habitatge històric de la Vall Ferrera que ens obrirà les portes per a realitzar una visita guiada amb els seus propietaris .
Dins de cada masia hi ha històries que ens expliquen d’on venim; formes de viure autosuficients que el mal anomenat progrès —i l’Administració— està condemnant a l’extinció. Coneixerem com ha canviat la vida de masover des de l’Edat Mitjana, quin és l’estat actual del patrimoni rural català, el drama de les cases tancades o abandonades, el llegat que els nostres avantpassat hi van deixar… i què es pot fer per protegir-les, amb projectes com el que la mateixa Marta Lloret ha engegat: Masiaire, un servei per posar en contacte propietaris de masies que no poden fer front a una restauració amb masovers que busquen casa i estan disposats a reformar-la.
«Les cases on s’hi ha viscut tota la vida i on ho ha fet sempre la mateixa família solen ser aquelles on es troben els elements originals més ben conservats», assegura Marta Lloret. I ho podrem constatar en la visita guiada a Casa Cerdà, una vivenda típicament pallaresa, amb possibles orígens medievals, que es va fer forta durant els segles XVII, XVIII i XIX gràcies a la ramaderia i a la siderurgia. Els seus murs són memòria del Pirineu, i si s’han mantingut en peus ha estat gràcies al treball i l’estima dels seus habitants.
«El valor més gran que pot tenir una masia no és tant un finestral gòtic o un paviment empostissat original, sinó que algú vetlli per la seva integritat i se l’estimi.»
Abans d’acabar la carrera d’Humanitats, MARTA LLORET BLACKBURN (La Garriga, 1982) va conèixer un dels grans amors de la seva vida, la masia catalana, a través d’una primera feina amb la Fundació Mas i Terra. Des de llavors, amb un màster en Gestió del Patrimoni Cultural pel mig, treballa en la documentació de patrimoni cultural a l’empresa d’arqueologia Antequem. Ja com a directora de la Fundació Mas i Terra, el darrer any compagina aquesta feina amb el projecte Masiaire, en què busca masovers per a masies que estan deshabitades, amb la voluntat de recuperar-les i evitar-ne la desaparició. Va ser una de les autores del llibre Masies de Barcelona, que va tenir una exposició homònima al Palau Robert. Molt conscient del valor del patrimoni rural del país i de l’abandonament progressiu que pateix, des de l’any 2019 comparteix fotografies de les masies que documenta a les xarxes socials, sota el nom de La Caçadora de Masies @lloret.m.b a Instagram i @martamasies a Twitter.