El món i la Terra no són el mateix. Tampoc la Natura n’és un equivalent. El món és un artifici humà. Ens ve donat al néixer, però no és inevitable, ni irreversible, ni natural —com els totalitarismes han demostrat—. El món es pot transformar, gràcies a l’acció i a la paraula, per fer d’ell un espai habitable entremig de les persones. Això exposava Hannah Arendt, pensadora radical que dissabte 20 de gener protagonitzarà unes #FiloTrobadesNL a NaturaLlibres, amb la filòsofa Fina Birulés i el seu llibre Hannah Arendt: el món en joc.
Els darrers anys Hannah Arendt s’ha convertit en una de les autores més citades, elogiades i estudiades. I Fina Birulés és molt probablement la persona que més bé coneix el seu pensament. Un pensament experimental, difícil de domesticar, desafiant. I que ens pot resultar de molta utilitat en alguns dels nostres debats actuals, si fem com ella i pensem els problemes del present a partir de l’experiència del passat.
Dissabte 20 de gener sortirem de la closca guiats per Fina Birulés, que ens farà un petit recorregut per la vida i la filosofia arendtiana, a fi de raonar plegats al voltant d’algunes qüestions peremptòries per a «temps foscos»: conceptes com vida, natalitat i mortalitat, identitat, mundanitat i terra… La llibertat —la llibertat de ser allà on no t’esperen—, la societat superflua de consum i els totalitarismes com a supressió absoluta de llibertat i de món… El worldlessness, el compromís amb l’amor mundi… i la política. Què és la política?, té encara algun sentit, la política? I la imaginació?, quin paper juguen el relat, la literatura i la poesia al món?
Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.
FINA BIRULÉS (Girona, 1956) va ser professora de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona entre els anys 1979 i 2020. Desenvolupa la seva recerca en el marc del Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC des que l’any 1990 va contribuir a la seva fundació. És autora d’articles i assaigs sobre subjectivitat, política i memòria, qüestions de teoria feminista, producció filosòfica femenina, amb especial atenció al pensament de Hannah Arendt. Ha traduït diverses obres de filosofia contemporània i ha coeditat volums col·lectius, com ara, Lectoras de Simone Weil (2013), amb Rosa Rius Gatell; Hannah Arendt. Más allá de la filosofía. Escritos sobre cultura, arte y literatura (2014), amb À. Lorena Fuster, i Judith Butler (2022), amb Doris Leibetseder. És autora d’Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007), Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2014), Feminisme, una revolució sense model. Feminism, a Revolution without a Model (2018); Hannah Arendt. El orgullo de pensar (2018); L’embolic del gènere. Per què els cossos importen? (2019), amb Judith Butler i Marta Segarra, Hannah Arendt: llibertat política i totalitarisme (2019) o el llibre que ens ocuparà: Hannah Arendt: el món en joc (2023).