Lo riu era el lloc on quasi totes les dones del poble anaven a rentar les robes, en una època, no tan llunyana, en què poques tenien aigua corrent a casa. Lo riu era el seu punt de trobada, un espai per fer safareig sense els homes, on parlar lliurement de les seves coses. Divendres 22 de desembre escoltarem un torrent de records i d’històries en una conversa entre l’autor del llibre El riu de les dones, Jordi Suñé Morales, i dues padrines de la Vall Ferrera: la Balbina de Casa Agustino d’Ainet (93 anys) i la Carmeta de Casa Farré d’Alins (90 anys), que ens explicaran vivències d’antany al Pallars Sobirà.
«La meva vida ha sigut molt penosa. Vam passar la guerra ben punyetera. Però abans de la guerra també no s’anava massa bé. S’anava una mica justets. De diners no n’hi havia cap. La pesseta anava curta i de feina, molta. Jo des de l’edat dels vuit o nou anys que em van donar un cistell, amb un tros de pavor, un bastó, un gos i unes quantes vaques. I, au, al bosc, cap a la muntanya!»
El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu és un llibre on l’antropòleg Jordi Suñé Morales recull les veus d’una vintena de padrines nascudes entre els anys 1912 i 1952 per explicar com era la vida quotidiana al Pirineu que van conèixer de jovenetes. Converses tranquil·les per apropar-se a la part silenciada de la història i reivindicar el paper cabdal que van tenir les dones en l’economia, la salut i l’organització familiar.
I això precisament és el que farem divendres 22 de desembre a NaturaLlibres: parlar amb la Balbina i la Carmeta sobre la seva infància i joventut… el treball de la terra, els animals, la casa…