Parlarem amb Joan-Lluís Lluís de tots els temes que ens susciti la lectura de El dia de l’ós: el suïcidi, la sexualitat, la salut mental… la pertinença, la identitat… la por a l’ós, a un idioma, a la llibertat que ve de fora…
Com és habitual, acompanyarem la tertúlia amb un berenar gourmand inspirat en la novel·la.
Però l’ós torna, un ós torna, tornen els óssos.
Fa no gaire es van veure imatges d’una ossa amb les seves cries al municipi de Lladorre, i restes fecals d’una altra als boscos d’Àreu. «L’ós a ca l’ós, per fi», escriu Joan-Lluís Lluís a El dia de l’ós, la novel·la que comentarem divendres 7 de juliol en un #GrupDeLecturaNL amb la participació de l’autor.
Els fets narrats al llibre no discorren, però, al Pallars, sinó a la cara nord dels Pirineus, en un vilatge —Prats de Molló— tancat al món per la doble protecció de les muralles i de les llegendes antigues. On un soldat francès s’allotja a cada casa. On es tem el retorn d’una bèstia extinta fa segles. I on, en canvi, retorna la Bernadette al cap de vuit anys de desterrament per haver comès actes obscens. Un regrés tan temut com el de l’ós. Perquè ja ho diu la profecia:
«Quan tornaran els ossos, els francesos marxaran, d’un cop i per sempre, esvaïts, fugissers, rancuniosos però impotents, bornis, mancs, francesos a França.»
La història està ambientada en una actualitat distòpica on es superposen situacions pròpies del regnat de Lluís XIV, quan l’ús del català al Vallespir era perseguit. Com perseguit i vençut va ser l’ós. Victòria, aquesta, que es celebra en diferents indrets pirinencs amb una festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco recentment.
«La mare li havia contat com en els temps d’abans hi havia hagut gent per resguardar la llengua. Durant la festa gran del poble, quan celebraven la fi dels óssos, hi havia qui ho aprofitava per ensenyar-la a qui ja no en sabia gaire, o gens. Entre got i got es teixien xarxes per bescanviar mots, frases fetes i proverbis, i imaginar paraules noves per designar els objectes que els arribaven de tant en tant. S’ho aprenien de memòria, tancant els ulls i repetint tan de pressa com podien el mot perdut o mai sentit. Cada any els que ensenyaven eren menys i menys en sabien, cada any els que n’aprenien eren menys i menys n’aprenien.»
Per apuntar-se a la trobada, enviar un correu electrònic a
naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710