“Despesa” va del que queda quan s’ha gastat. D’assumir que gastem continuament temps per coses absurdes. De que de vegades pesa pensar que som consumidors compulsius de temps. Set adults ens desvetllen els seus secrets, les seves estratègies i les seves contradiccions pel que fa a la gestió d’aquest be: mentre, la sorra d’un rellotge va caient en un constant despreniment. “despesa” va d’adonar-se que despendre i desp(r)endre són el mateix quan assumim que gastar temps tranquil·lament és alliberar-se.
Espectacle del projecte CREA-T a Sala de Teatre l’Única de la Seu d’Urgell.