“Si les muntanyes, els arbres, les pedres o les flors parlessin, ens explicarien històries de pianos creuant muntanyes, trementinaires que adoren la natura, cadàvers enterrats per la neu, passions entre cims i tempestes que sonen com la música de Wagner. Històries que expliquen els camins… camins que parlen.”
Tragicomèdia en què el camí esdevé l’espai escènic i l’element simbòlic alhora on s’etrellacen diverses històries que han succeït en camins de muntanya.
Una adaptació de textos i històries que formen part de l’Exposició Itinerant d’Històries i Camins amb dramatúrgia i direcció d’Agustí Franch i coproducció amb IDAPA.